El 10 d’ Abril de 2011 serà recordat durant molt de temps a Catalunya. Ahir va esdevnir la culminació d’una onada de consultes per l’autodeterminació que van començar a Arenys de Munt el setembre de l’any passat, causant tal furor que es va expandir arreu de Catalunya, fins arribar al seu final el 10 d’Abril de 2011 a Barcelona.
Sincerament, les consultes no podien acabar millor, a Barcelona, la capital, culminant amb un 21,3% de participació, un éxit rotund i un gran triomf per la democràcia. Tenint en compte que s’ha duplicat les expectatives i sabent que s’ha superat amb escreix la patètica consulta de la diagonal duta a terme de la pitjor manera possible per l’Ajuntament, amb un cost exagerat de 3 milions d’euros. Es calcula que el total de persones que han participat en les consultes arriben quasi al milió de persones, una xifra molt bona.
Sincerament, les consultes no podien acabar millor, a Barcelona, la capital, culminant amb un 21,3% de participació, un éxit rotund i un gran triomf per la democràcia. Tenint en compte que s’ha duplicat les expectatives i sabent que s’ha superat amb escreix la patètica consulta de la diagonal duta a terme de la pitjor manera possible per l’Ajuntament, amb un cost exagerat de 3 milions d’euros. Es calcula que el total de persones que han participat en les consultes arriben quasi al milió de persones, una xifra molt bona.
Els resultats de la consulta d’ahir, com lògicament s’esperava, era una victòria aclaparadora del "Sí", amb un 89% , i un 8% el "No", la resta composta per vots en blanc i nuls. Cal remarcar el 8% que van dir "No", persones que no estan d’acord amb la independència però en Calvi estan a favor de la democràcia,i de que és al poble a qui li pertoca decidir sobre el futur del seu país.
Jornades com les d'ahir s'han d'aplaudir i hem de promocionar-les en tots els àmbits, independentment de les postres ideologies, independentment de si som independentistes o no, el fet que es pregunti al poble què vol decidir sobre un tema en concret és un privilegi per tots els ciutadans, és un dret que tenim i que hem de protegir.
Les consultes d’ahir no eren vinculants és cert, però han aconseguit l’objectiu que perseguien, donar molta pressió als polítics perquè facin del dret a decidir sobre l’autodeterminació una realitat, i que totes aquestes consultes dutes a terme de manera extraoficial i per voluntaris que s' hi han deixat la pell, es converteixin en un refèrendum oficial i vinculant. Perquè en una democràcia ha de ser el poble qui prengui la paraula! Han de ser els ciutadans els que exerceixin el dret a decidir i no pas els polítics a costa d'enganyar als seus propis votants constament amb falses promeses electorals per arribar al cim del poder! El poble és imprescindible, el poble i només el poble!
Està molt bé tot el tema de la democràcia, el dret a decidir, i tal. I si es pot montar el "paripé de trabajamos por usté", doncs molt millor. Aquesta consulta pressionarà igual als polítics que a les foques monjo... no sé si m'explico.
ResponEliminaSi els governs, amb quatre milions i escaig d'aturats no tenen pressió, ni amb una vaga general, ni amb qualsevol manifestació que es faci, amb això tampoc canviaran la seva manera de fer, ni de pensar.
Com a iniciativa democràtica està molt bé, qualsevol lectura més enllà em sembla utòpica, fora de la realitat.
Fora d'això, si una votació amb 40% de participació es considera fracàs, el 20 és la meitat, i sobren les paraules. Si encara es preveia la meitat, em sembla que van "montar el tinglao" perquè sí, perquè utilitat real no en té, cap.
A ver, dado que estos referéndums sólo sirven para calcular el peso electoral que las fuerzas políticas de carácter independentista tienen en las elecciones, considero que su resultado es engañoso.
ResponEliminaPermitir que los menores de 18 años y los inmigrantes voten no es adecuado. Sólo engaña, dado que en caso de que se celebrara una votación verdaderamente vinculante, estas personas no podrían votar.
El porcentaje de ''si'' bajaría un 5 o un 6 por ciento.
Creo que se deberían replantear las preguntas. Preguntar por ejemplo:
¿Está usted de acuerdo con el actual marco de relaciones entre Catalunya y España?
Seamos realistas, los catalanes no somos independentistas.