Intensament Vius

Als editors i redactors del Què n’opines ens satisfà donar-vos a tots la benvinguda a aquest nou blog d’opinió. Aquí repassarem tots els temes d’actualitat de qualsevol àrea, ja sigui de política, d’esports, d’oci, o de cultura. Perquè a tots ens agrada donar la nostra opinió, i el que més ens agrada, que la nostra opinió pugui ser escoltada pel major nombre de gent possible. En aquest blog podrem compartir entre tots les nostres opinions lliurement. Esperem que per a vosaltres esdevingui un espai per fer a conèixer el que penseu del que succeeix a les nostres vides i al nostre entorn, per nosaltres serà un plaer poder-les conèixer. Rebeu una cordial salutació per part de tots els redactors del blog, i dels que encara no hi són però hi seran properament.

M’agradaria aprofitar la primera entrada del blog per parlar d’un fenomen televisiu que s’ha donat a Televisió de Catalunya aquests darrers mesos. Estic parlant d’una sèrie que està tenint un èxit incondicional i que ja té la seva segona temporada confirmada oficialment des d’ahir a les 19:49 del vespre. Estic parlant de la sèrie Polseres Vermelles, que ens fa un retrat de la vida de sis joves adolescents que estan ingressats a l’hospital, degut a que pateixen malalties com el càncer, problemes del cor, o fins hi tot també s’hi veu reflectida l’anorèxia. El que més m’agrada de la sèrie, i penso que el públic també hi estarà d’acord, és que aquesta sèrie no pretén mostrar la vida d’aquests joves com una tragèdia sinó tot el contrari, el que fa és “desdramatitzar” el tema, i mostrant els casos dels protagonistes des d’una òptica més optimista, sense sortir de la realitat, però des d’una postura més optimista de la que sovint percebem dels casos reals.

Aquest optimisme que es pot percebre a cada capítol, ve inspirat per una persona que hi ha al darrere de la càmera, l’Albert Espinosa, el guionista i creador de la sèrie, que en les seves històries intenta retransmetre el que va viure quan ell era adolescent, va patir càncer i va perdre una cama, el optimisme amb el que va superar la seva malaltia el retransmet d’una manera magistral en tot el que fa, amb una energia especial que aconsegueix donar ganes de viure a les persones i carrega d’ il·lusió i esperança a tots els que es troben en una situació similar a la que ell va viure perquè puguin tirar endavant. Sincerament és una persona que admiro i des d’aquí volia fer-ho saber, i recomano a tots els que estigueu llegint aquest article que el seguiu mitjançant els seus llibres, entrevistes o la mateixa sèrie Polseres Vermelles, perquè ús puc asegurar que no ús defraudarà, us sentireu Intensament vius!.

Després de la mort de l'ignasi la sèrie està en un punt molt emotiu, esperem des d'aquí que segueixi mantenint l'èxit que ha mantingut fins ara, com he dit abans ja ha estat anunciada oficialment la segona temporada de Polseres Vermelles que es rodarà a l'estiu del 2012, per tant no crec que la veiem fins a finals d'aquell mateix any o principis del 2013. Acompanyo el final d'aquesta primera entrada amb l'avenç del proper capítol de Polseres Vermelles.

Miquel Pujol

redactor