Tallant la cinta

Primer de tot, aprofitar la meva primera entrada per donar-vos la benvinguda i agraïr-vos que llegiu el nostre blog.

Us parlaré d’un tema que està a l’ordre del dia a pràcticament tot el món. Com ja sabreu, com a mesura per a poder sortir de la crisi, molts governs estan aplicant retallades en els seus pressupostos. Com que a Espanya la crisi és més accentuada que a altres llocs, les retallades també són més elevades.

El fet d’aplicar aquestes retallades no està agradant molt a la gent, com és d’esperar. La gent només veu atur, retallades en polítiques i ajuts socials, acomiadaments,… i és clar, no els sembla bé. Però s’ha de tenir en compte que per sortir d’aquesta crisi alguna cosa haurà de fer el Govern. Amb aquestes mesures estan intentant aconseguir estalviar diners per tots els racons possibles. És el que han de fer.

Però el que, segons la meva opinió, no agrada, és els àmbits en els quals s’han aplicat aquestes mesures d’estalvi. Bé és cert que més o menys tots els ministeris han patit retallades, però el que passa és que moltes, quasi bé totes, d’aquestes retallades afecten a la gent normal, amb un nivell d’ingressos mitjà tirant cap a baix.

Jo crec que s’hauria d’haver començat pels sectors de població amb més ingressos o més nivell econòmic. Al cap i a la fi, és just que qui més té més col·labori. També es podrien reduir costos en “coses oficials”. Realment són necessaris tants cotxes oficials, i actes i celebracions tant costosos, només perquè és tradició/protocol, quan aquests diners es podrien fer servir per altres coses?

Una altra cosa que tampoc em sembla del tot correcte, i que alguns partits polítics volen proposar d’eliminar, és el sou vitalici dels expresidents. D’acord, han fet servei (o no) al país en el seu mandat, però no veig necessari que continuïn cobrant, més quan alguns d’ells han tingut altres feines posteriorment. Cal dir també en algun cas, la persona ha renunciat a aquest sou a l’estar ja obtenint-ne un altre. Però s’estalviarien molts diners si es suprimís, això segur. De la monarquia … millor ni diré res.

És clar hi ha opinions i opinions. Aquí he expressat el què en penso del tema. I tu, què n’opines?

Jordi Arús